fbpx

Temes d’assessorament

Temes d'assessorament Temas de asesoramiento Counseling

L’objectiu d’aquest apartat reservat per als nostres socis és que pugueu fer preguntes a la Treballadora Social de l’associació per a que tots en puguem aprendre.

Podeu enviar les preguntes a través dels comentaris de la web o bé al correu de la treballadora social: tsocial@xfragil.cat. També podeu enviar un missatge si voleu complementar alguna resposta.

La treballadora social les anirà responent a la web i/o personalment per telèfon o correu segons la complexitat.

Preguntes publicades fins ara:

1. Què és la dependència, com i per què sol·licitar-ne la valoració, en què consisteix, què m’implica?

2. Què és la incapacitació judicial? Per què i quan és important realitzar el tràmit? Què m’implica?

3. Tinc dret a descomptes? Com els puc aconseguir?

4. Quines opcions hi ha després de l’educació obligatòria? Què són els centres ocupacionals? I què n’hi ha del món laboral?

5. Què és la figura legal de l’assistent? En què es diferencia de la incapacitació? Què em suposa?

6. Què és un patrimoni protegit? Per què és útil? Com es constitueix?

 

Què és la “dependència”, com i per què sol·licitar-ne la valoració, en què consisteix, què m’implicarà?

La dependència és un estat en que es troben les persones que, per raons derivades de l’edat, malaltia o discapacitat, i lligades a la falta d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, els cal l’atenció d’altres persones per a la realització de les activitats bàsiques de la vida diària.

És per aquest motiu que les persones en situació de dependència dels seus pares o altres, com són els menors amb Síndrome X Fràgil o altres situacions derivades de l’edat poden rebre  el reconeixement de la situació de dependència.

La sol·licitud de valoració de la dependència ha d’entregar-se als treballadors/es socials de l’ajuntament corresponent o bé a les delegacions d’Acció Social i Ciutadania, aquests la faran arribar a la plataforma ProdeP.

Passat un temps ProdeP contactarà amb nosaltres per a realitzar una valoració a domicili amb l’objectiu d’avaluar la capacitat per desenvolupar les necessitats diàries de la persona depenent. Generalment les valoracions les realitza una infermera i/o un fisioterapeuta i demanen que realitzin tasques diàries o demanaran si poden realitzar-les (moure’s del llit o la cadira, menjar, anar al lavabo, rentar-se, anar a l’escola o altres…) . Passat un temps emetran la resolució determinant el grau de dependència.

Un cop emès el grau de dependència els treballadors socials de l’ajuntament contactaran amb nosaltres per a realitzar el PIA (Pla Individualitzat d’Atenció): es realitza un informe social de la situació de la persona dependent i s’acorda amb aquesta i/o els seus familiars els serveis o prestacions més adequats a la situació. Tot seguit s’emet la resolució de serveis /prestacions, es posa en marxa i l’ajuntament en farà un “seguiment” (potser truca de tant en tant, o demana que hi aneu… depèn del professional).

Hi ha diferents graus de dependència en funció de les necessitats d’assistència al llarg del dia. En funció del grau podrem accedir a uns serveis/prestacions o altres. La resolució de serveis/prestacions pot ser:

  • Prestació econòmica per la cura en l’entorn familiar per persones cuidadores familiars no professionals: la persona cuidadora cotitza a la seguretat social (si treballa a mitja jornada o no treballa) per a la pròpia  jubilació del cuidador, ofereix uns ingressos al cuidador. Els cuidadors no professionals disposen de grups d’ajuda mútua i de formació per a la cura, consultar-ne el llistat oficial aquí o al centre de serveis socials de la zona.
  • Prestació vinculada al servei prestació econòmica que sufraga part dels costos dels serveis d’atenció domiciliària (en el cas de gent gran també centres de dia i residència).
  • Prestació econòmica per a l’acompanyament a activitats laborals i/o educatives  prestació econòmica per a la contractació d’un assistent personal que faciliti els desplaçaments de l’afectat
  • Prestació d’assistència personal de suport a la vida autònoma i d’integració social i comunitària per a la contractació d’un assistent/a
  • Ajut econòmic per al suport a l’autonomia en la pròpia llar: aquesta prestació econòmica és per a l’atenció i la promoció de l’autonomia de la persona amb discapacitat mitjançant una entitat col·laboradora a qui s’ingressa la quantia de la prestació.

Laura Enfedaque

Què és la incapacitació judicial? Per què i quan és important realitzar el tràmit? Què implica?

Totes les persones tenim, des que naixem, capacitat jurídica, que és la aptitud per ser titulars de drets i obligacions, exercir els drets, i contreure i comparèixer en les obligacions: és la capacitat de realitzar actes jurídics. No obstant, la capacitat jurídica està regulada en el dret per la capacitat d’obrar, que determina l’eficàcia dels actes realitzats segons l’estat civil, i depèn de l’aptitud per a governar-se, i gestionar i realitzar aquests actes.

El Codi Civil preveu el procediment d’incapacitació judicial com una mesura de protecció en els casos en que “les malalties, deficiències persistents de caràcter físic o psicològic que impedeixen la persona governar-se per sí sola”. A més es contempla com una obligació per a protegir l’afectat quan aquest ha complert 18 anys ja que la majoria d’edat implica la responsabilització total davant de tots els actes jurídics (compra-venta, responsabilització penal,…).

El procediment d’incapacitació és el mateix que es seguiria en qualsevol judici ja que s’han donat casos de malversació de l’utilitat d’aquest tràmit (per exemple casos en que els fills incapaciten als seus pares grans per a vendre’n el seu pis). Per tant és un procediment feixuc que només podrem afrontar si el parlem obertament, és normal sentir por i sentir-se malament ja que tot plegat recorda als principis del diagnòstic, però hem de tenir molt clar per què ho fem: per precaució, prevenció i protecció. El procediment és:

  1. escrit (demanda) dels pares sol•licitant la incapacitació junt amb un advocat, un procurador i adjuntant el certificat de discapacitat i/o altres informes,
  2. el fiscal representarà el menor oposant-se a la incapacitació fins que no es demostri el contrari en judici
  3. celebració del judici: el jutge pregunta l’opinió i els motius als familiars que hagin sol•licitat la incapacitació, examina la capacitat de l’afectat i potser pregunta la seva opinió, i un metge examina la capacitat d’obrar de l’afectat
  4. el jutge dicta sentència.

La sentència pot ser de diferents graus:

  • incapacitació TOTAL: quan l’afectat és incapaç de cuidar de la seva persona ni d’administrar els seus béns, a efectes legals és com si encara no hagués complert la majoria d’edat
  • incapacitació PARCIAL: quan l’afectat necessita assistència per a determinats actes, en la sentència el jutge especifica quins (per exemple per a administrar els seus béns).

En qualsevol cas, si som els pares de l’afectat, es prorrogarà o rehabilitarà la “pàtria potestad”, és a dir, la tutela recaurà sobre nosaltres.

Un cop realitzat el tràmit d’incapacitació és convenient fer testament i fer-hi constar qui volem que sigui el/s tutors/es quan nosaltres no hi siguem: podem establir-ne més d’un i per ordre de preferència, també podem especificar qui no volem que ho sigui, i també podem designar a una Fundació Tutelar. Les Fundacions Tutelars són entitats que tenen cura de les persones incapacitades jurídicament, existeix la figura també de la pretutela que és un trànsit entre els pares/tutors i la fundació tutelar per a que l’interessat es senti a la fundació com a casa i els pares/tutors comprovin que hi estarà bé. Sigui com sigui, qui acabi tenint la tutela té unes obligacions de cura i està sota control per a que no faci una mala gestió i administració dels bens i les necessitats.

Laura Enfedaque

Tinc dret a descomptes? Com els puc aconseguir?

En funció del municipi i la comunitat autònoma podem trobar diferents descomptes per a persones amb discapacitat i els seus familiars, són rellevants:

1. Targeta acreditativa de la discapacitat (Catalunya)

A banda de ser un element acreditatiu, presentant aquesta targeta podrem tenir avantatges en relació a la mobilitat, la cultura, l’esport i l’oci i el lleure (p.ex. descomptes al ferrocarril, entrades Tibidabo, auditori de BCN, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre lliure, gimnasos DiR, etc.). Els avantatges són variables cada mes i any, consultar aquí

Podem sol·licitar la tarja a les Oficines d’Acció Ciutadana, o bé a les Oficines d’Atenció Ciutadana del Departament d’Acció Social i Ciutadania. Formulari:

2. Targeta rosa (Barcelona) y daurada (renfe)

Facilita multitud d’ofertes per persones amb discapacitat valorada igual o superior al 33% amb famílies amb renda inferior al  IPREM (532,51€) o amb el doble de renta però pagant-ne una part.

Més informació sobre la targeta rosa i els seus descomptes (ex. descomptes en els transports col·lectius, algun cinema, centres esportius, teatre, música… però sobretot orientats vers la gent gran)

En quant a la tarja daurada de renfe, és per a persones amb una DI valorada superior al 65%. Ofereix un 40% de dte entre setmana i un 25% pels caps de setmana, a més permet l’entrada gratuïta a un acompanyant. Més informació aquí.

3. Exempció d’impostos amb el certificat de reconeixement de la discapacitat

Els impostos dels quals estarem exempts són:

  • Reducció de l’impost de successions
  • Exempció de l’impost de primera matriculació (13%) definitiva dels vehicles automòbils matriculats a nom de persones amb disminució (oficialment reconeguda). Exempció de l’impost de circulació en els vehicles conduïts per la persona amb discapacitat i que no superin els 14 o 17CV de potència fiscal, segons el percentatge de discapacitat.
  • Desgravació en l’IRPF (declaració de la renda)
  • Altres impostos variables segons l’ajuntament i per tant ens haurem de posar en contacte amb el respectiu ajuntament.
  • Obtenir targeta de permís d’estacionament d’automòbils

4. Famílies nombroses.

Recordeu que els fills amb discapacitat computen com 2, per tant aquelles famílies amb més d’un fill, si un d’ells té discapacitat, són nombroses. Si al comptabilitzar els fills el resultat és de “4” i els nostres ingressos són inferiors a 7.381,33€ incloses les pagues extres obtindrem la “categoria especial”.

Podem trobar els beneficis del carnet de família nombrosa aquí.

Podem sol·licitar-ne el carnet a les Oficines d’Acció Ciutadana, els Punts d’Atenció Ciutadana dels serveis territorials i a la Secretaria de Polítiques de Drets Familiars i Drets de la Ciutadania. Un cop verificada tota la documentació s’enviarà el carnet per correu certificat.

A més podem sol·licitar el bono social per a descomptes en la factura de la companyia elèctrica contractada, que té una duració de 2 anys i es pot tornar a sol·licitar. S’ha de demanar a la empresa comercialitzadora amb el carnet de família nombrosa (també es pot sol·licitar si s’és pensionista, o si tots els membres de la família es troben a l’atur).

També podem sol·licitar l’ajut per infant a càrrec menor de 6 anys de la Generalitat, d’una quantia de 745€ anuals, és independent del nivell d’ingressos. Més informació aquí.

5. Famílies monoparentals

En cas que un adult tingui fills/es menors de 21 anys a càrrec econòmicament (només ell) i en tingui cura es considera família monoparental. Tenen la categoria especial aquelles famílies amb un progenitor i dos fills o més, i aquelles en que un fill/a o el progenitor/a té discapacitat.

Amb el títol de família monoparental també  obtenim certs beneficis, avantatges fiscals, i podem accedir a prestacions econòmiques (com ara la d’infant a càrrec menor de 6 anys també per a famílies nombroses). Podem consultar els avantatges aquí

Podem sol·licitar el carnet al mateix lloc que el de família nombrosa.

6. Ajuts econòmics

A més, les famílies amb fills podem accedira ajuts econòmics independents del nivell d’ingressos:

  • Prestació de la seguretat social per fill/a menor amb una discapacitat igual o superior al 33% (1.000€ anuals) i/o major amb una discapacitat igual o superior al 65% (347€ mensuals) i al 75% (521€ mensuals), podeu consultar les quanties i la sol·licitud aquí.
  • Ajut de 638€ anuals per infant a càrrec menor de 3 anys, podeu consultar més informació aquí. En cas de part doble, triple o quàdruple augmenta la quantia de la prestació.

 

Laura Enfedaque

Quines opcions hi ha després de l’educació obligatòria? Què son els centres ocupacionals? I què n’hi ha del món laboral?

Quan els nostres fills ja han complert els 16 anys i finalitzen l’educació obligatòria s’obren diverses opcions de futur. Tot i que els nostres fills/es tenen algun grau de discapacitat intel•lectual, variable en cada cas, no hem de descartar l’accés al món laboral i educatiu ordinari, especialment en aquells nois/es que tenen menys afectació, menys discapacitat valorada, i més coeficient intel•lectual.

D’altra banda no hem d’oblidar la motivació: hem d’aconseguir que els joves s’il•lusionin per el seu futur laboral i autònom, que tinguin somnis d’autorealització (realistes, no s’hi val “ser rei” o “ser president de la Generalitat”), se’ls ha de motivar per a que els persegueixin i lluitin per ells. També és important que els preparem per el que vindrà, encara que potser anem tant o més perduts que ells, però conscienciar-los de les possibilitats del món laboral, dels centres de treball especial i dels centres ocupacionals, iniciar-los en el voluntariat… per a que escullin com a persones adultes, que és en el que s’estan convertint.

Les opcions són:

  • Estudis postobligatoris: si el grau de discapacitat no és gaire elevat, o en casos d’escoles inclusives, els joves poden seguir amb la formació ocupacional de primer i segon grau, el batxillerat i fins i tot n’hi ha que podran seguir el ritme de la universitat.
  • PQPI:  (Programes de Qualificació Professional Inicial) orientats a joves que han seguit la ESO amb un curriculum adaptat, per a facilitar-los la integració laboral amb una qualificació bàsica. N’hi ha de diverses temàtiques.
  • Centres ocupacionals: aporten capacitats i comporten un suport psicològic, n’hi ha de dos tipus, els serveis de teràpia ocupacional que tenen l’objectiu de proporcionar hàbits, habilitats i conductes relacionades amb el treball, i els serveis ocupacionals d’inserció que són el pas previ a la inserció laboral quan no hi ha places lliures en CETs
  • CET: (Centres Especials de Treball) són centres de treball on la majoria de treballadors tenen una discapacitat valorada, tot i així són empreses amb rendiment econòmic que ofereixen als treballadors treball assegurat i remunerat.
  • Món laboral ordinari: les empreses amb més de 50 treballadors estan obligades a contractar un 2% de treballadors amb discapacitat, també el servei públic reserva places per a persones amb discapacitat. Existeixen a més els serveis d’intermediació laboral, també anomenat d’integració a l’empresa ordinaria, (Sinergrup, aproscom, epsiil.on, el taller baix camp, Aprodico, empleadis.net), que orienten i assessoren als treballadors amb discapacitat i tramiten les seves sol•licituds de feina, també realitzen acompanyaments i selecció de personal. També podem nosaltres mateixos, segons les capacitats del nostre fill/a, buscar-los tasques a empreses properes si valorem que pot ser positiu per ells i estan interessats.

Podem trobar els llistats de CETs, centres ocupacionals, i serveis d’integració laboral aquí. Abans d’adreçar-nos a un centre de teràpia ocupacional o un CET haurem d’anar al Centre d’Atenció al Discapacitat més proper per a que l’Equip de Valoració Laboral valori el recurs més adient. Podeu consultar el llistat de CADs aquí.

Laura Enfedaque

Què és la figura legal de “l’assistent”? En què es diferencia de la incapacitació? Què em suposa?

 

L’assistent és una nova figura legal per a regular i legitimar la situació d’aquelles persones que ajuden a una altra major d’edat a tenir cura d’ella mateixa o dels seus béns. La persona assistida ha de tenir una discapacitat que no sigui incapacitant, d’aquí que sigui un punt mig entre la total responsabilització i la incapacitació.

El procés per obtenir “l’autoritat d’assistent” és a través d’una sol·licitud al jutge de la mateixa persona amb discapacitat (el que s’anomena jurisdicció voluntària) exposant a qui nomena com a assistent i/o a qui vol excloure’n. El jutge resoldrà en què ha de ser assistida la persona (àmbit patrimonial o personal), i tot seguit haurem d’inscriure la possessió del càrrec d’assistent al registre civil al domicili de la persona assistida (presentant la resolució judicial).

A diferència de la incapacitació, els actes jurídics que la persona assistida faci sense el seu assistent són anul·lables únicament si una de les dues parts ho sol·licita. L’assistència acaba en cas que la persona passi a ser incapacitada judicialment.

Laura Enfedaque

Què és un patrimoni protegit? Per què és útil? Com es constitueix?

Un patrimoni protegit és una aportació de béns (econòmics o materials, així com dels seus rendiments) a una segona persona afectada per una discapacitat igual o superior al 33% en cas de discapacitat intel·lectual, o bé amb un Grau II o III de dependència, per a cobrir les seves necessitats bàsiques.

Aquest patrimoni té certs beneficis: ningú n’és propietari ni en té cap dret real, és per aquest motiu que el patrimoni no respon de les obligacions del beneficiari ni del constituent (qui va fer l’aportació). A més té incentius fiscals: en primer lloc l’aportant té dret a una reducció de la base imposable de l’IRPF, a més fins als 24.250€ el beneficiari té exempció fiscal, i a partir d’aquesta quantia s’aplica l’impost de successions/donacions que recordem que es redueix en funció del grau de discapacitat.

S’ha de formalitzar en escriptura pública (notari) on hi ha de constar:

–          Constituent, beneficiari/s, i compliment de requisit de discapacitat/dependència

–          Voluntat de constituir un patrimoni protegit i d’afectar els béns que l’integren a la satisfacció de les necessitats vitals dels beneficiaris

–          Descripció dels béns aportats i de la forma com s’aporten, cada vegada que es faci una nova aportació s’ha de registrar

–          Administradors dels béns (no poden ser els beneficiaris)

–          Persones a qui retre comptes en cas de conflicte d’interessos

–          Altres disposicions referents al patrimoni, especialment en relació a: l’administració dels béns, facultats de disposició i administració conferides a l’administrador, les garanties que aquest ha de prestar, o la destinació del romanent, així com la rendició de comptes al constituent, beneficiari/s, representants legals o altres.

L’administrador tant pot ser una persona com una empresa, designats com ja he dit en l’escriptura pública. Si la persona designada no pot/vol assumir el càrrec qualsevol interessat o el ministeri fiscal poden sol·licitar el nomenament d’un altre administrador al jutge. L’administrador té el deure de conservar els béns que l’integren, mantenir-ne la productivitat i aplicar-los, directament o per mitjà de llurs rendiments, a la satisfacció de les necessitats vitals del beneficiari.

Si les normes d’administració no s’adeqüen a les necessitats, qualsevol interessat/da o el ministeri fiscal poden sol·licitar al jutge la seva modificació.

Deixa de ser un patrimoni protegit en cas que el beneficiari mori, deixi de tenir una discapacitat o dependència, renuncií, expiri el termini establert a l’escriptura (si n’hi ha). S’haurà doncs de “liquidar” destinant el romanent, d’acord amb el que estableixi l’escriptura, al constituent, als hereus del constituent, o bé a una entitat no lucrativa que tingui per finalitat la protecció de persones amb discapacitat o en situació de dependència.

Laura Enfedaque

 

 

4 Comentaris on “ Temes d’assessorament ”

  1. administrador %d %B 03UTC %Y a les %H:%M 06

    Gràcies!!! Aquesta informació és molt útil per tots!!

  2. treballadora social %d %B 24UTC %Y a les %H:%M 12

    Hola Maria del Mar,
    Hauries d’anar al metge de capçalera i demanar un volant de derivació per a realitzar les proves genètiques explicant-li que tens la sospita de que la teva filla és X Fràgil donat que els X Fràgil tenen alguns trets comuns de l’autisme.
    Per a més consultes d’aquest caire pots trucar a l’oficina i t’atendrem encantats.

  3. Maria del Mar %d %B 21UTC %Y a les %H:%M 10

    Ens han diagnosticat recentment a la nostra filla que ara té 3 anys i 4 mesos, espectre autista lleu. He llegit alguna cosa sobre el cromosoma X fragil. Com puc saber i on m’he d’adreçar per descartar que en comptes d’autisme sigui això?

    Estem una mica desorientats, ja que tot i que la porten al CDIAP, amb sessio setmanal de psicoleg, amb el qual estem molt contents, ens agradaria matissar bé el diagnòstic. Moltes gracies.

  4. Arturo %d %B 12UTC %Y a les %H:%M 11

    Molt bona feina. Anirem amplían mes apartats.

Respondre