09 Jan

Eines específiques pel foment de l’autonomia

Autor: Comunicació Categories: Resources
Eines específiques pel foment de l'autonomia

El Programa d’Autodeterminació és caracteritza per dos trets elementals: la voluntat d’incloure i potenciar eines de gran importància per al dia a dia dels usuaris del Programa, i el treball individual que porten a terme els nostres educadors. Tot i que s’organitzen activitats grupals per a estimular el sentiment de pertinènça i les habilitats socials, l’atenció setmanal és individualitzada per tractar cada cas amb unes estratègies i formes adaptades a les seves necessitats.

És per això que és molt difícil explicar la tasca que es realitza al PdA de forma lleugera i senzilla: cada participant del Programa és un món amb les seves característiques pròpies. Tot i que els perfils són molt variats i cada usuari parteix amb unes febleses i una forma de ser que el fan més o menys propens a un tipus de pràctiques, sí que fem servir unes eines determinades que poden ser de molta utilitat. 

La gestió de la por

Sovint trobem que la por a quelcom obstaculitza de manera seriosa el dia a dia del voltant dels afectats amb la Síndrome. És per això, que fer-ne una bona gestió pot aportar fluidesa a la rutina familiar a més a més de dotar d’autonomia al afectat, que arriba a experimentar un creixement personal.

El primer pas és ser conscient d’allò que causa la por. Per exemple, en un cas on existeixi por a quedar-se sol a casa, s’ha d’identificar què causa realment aquest sentiment, i veure com afecta; és la soledat, o la foscor? És la soledat o la por als fantasmes?. Una vegada coneixem la situació, proseguim a normalitzar la por: tots tenim por a coses i també ens sentim diferents; hem de fer saber què ens passa a nosaltres, com reaccionem i què fem perquè entengui que és una cosa normal.

  • Crear un procés de reacció a la por. Establir unes pautes quan l’usuari experimenti aquell sentiment, com ara respirar profundament, escoltar música, etc. L’objectiu d’aquest tipus de procés és eliminar el pensament negatiu.
  • Un espai de seguretat – La Caixa dels Sentiments. De forma individual o complementària al punt anterior, es pot fabricar un petit espai on tingui tot allò necessari per tornar a sentir-se segur i on acuideixi per calmar-se. Un exemple és fer una caixa amb elements que enviïn impulsos positius, com imatges de famílies que juguen, una fotografia dels seus dibuixos o programes de televisió preferits… També s’hi poden incloure estimuls visuals que l’ajudin a recordar el procediment de reacció a la por.
  • Consciència d’entrenament. Una vegada tinguem la por localitzada i normalitzada, podem abordar-la des de l’òptica de l’entrenament. Si a l’hora de fer un esport, el primer dia d’entrenament ens costa més que al cap de dos anys de practicar, amb la por passa el mateix: s’ha d’entrenar. Aquí, cal reforçar els valors de l’esforç i la dedicació, i l’objectiu és motivar a l’usuari perquè ho entengui com un repte a batre.
  • Positivització de la soledat. En el cas específic de la por a quedar-se sol a casa, es pot pozitivitzar la soledat enfocant-ho com un creixement en l’autonomia: “No et calen els pares per fer…”. Una opció és mostrar les diferents activitats que pot fer quan està sol sense necessitat d’un responsable, i preguntar i reflexionar sobre com ens fan sentir aquestes activitats.

Treball matemàtic

En el camp de les matemàtiques,  el primer obstacle que apareix és la no associació de la grafia amb la quantitat. Asoolir aquest nivell d’identificació ens permet treballar aspectes molt importants de l’autonomia de l’usuari, ja sigui per comptar quelcom a casa o arribar a pagar a una tenda. Sovint passa que l’usuari identifica la quantitat, és a dir, t’ofereix 3 bolígrafs quan li demanes 3 bolígrafs, però no relaciona la quantitat amb la grafia “3”.

Per a treballar aquest estadi bàsic, ens valdrem d’un joc de pals molt fàcil d’elaborar. Abans d’abordar-lo, també es pot presentar el joc com un entrenament pel factor de la motivació, com veiem anteriorment a l’hora d’entrenar la por. 

Aquesta és una de les moltes maneres de fer el joc. Podem reforçar la idea de la quantitat ficant el nombre de pals exactes a més a més d'assimilar el número a través dels punts.

Aquesta és una de les moltes maneres de fer el joc. Podem reforçar la idea de la quantitat ficant el nombre de pals exactes a més a més d’assimilar el número a través dels punts. Font: Manipulando Nuestras Matemáticas.

La imaginació de cadascú és el límit: gots, sobres, sobres de cartolina… el primer pas és crear un recipient o espai on ficarem pals segons el número que hi apareixi com mostren les següents imatges.

Del que es tracta és de treballar l’assimilació del nombre de pals, amb una altra referència, en aquest cas punts, i la grafia numèrica.

Respondre